diumenge, 4 de maig de 2008

Àustria... culpable?

Suposo que no cal dir res a aquestes alçades sobre el "monstre d'Amstetten", ja que qui més qui menys haurà escoltat o llegit la notícia. Ja sabeu, l'home que va tenir tancada la seva filla al soterrani durant 24 anys, la va violar repetidament i a resultes d'això van néixer, en condicions realment infrahumanes, set criatures durant el captiveri.

La novetat en aquest cas i que a mi m'ha fet flipar una mica és arribar a posar sota sospita un país sencer pels crims d'un individu psicòpata, com s'ha fet tant en la premsa internacional com en l'espanyola. Sembla ser que Alemanya i Àustria són blancs fàcils en aquest sentit, donat el seu passat nazi. Però realment és culpable la societat austríaca dels crims de Josef Fritzl, ni que sigui per omissió?

La veritat és que el concepte de culpa col·lectiva em sembla realment arcaic, de fet, la veig com una variant de la idea bíblica del pecat original. Vaig estar vivint 6 mesos a Alemanya i prou que vaig notar la indigestió de passat que hi ha allà. Sí, realment va ser molt fort el que va passar fa 65 anys, però... quin país té les mans netes, em pregunto? A més, en el tema de blanquejar el propi passat qui són uns experts són els països anglosaxons i França. I que consti que sóc un gran admirador tant de la civilització francesa com del món anglòfon.

Vaja, des de la meva convicció liberal (no en el sentit polític que se li sol donar, i menys en aquestes latituds, poseu-li un sentit més "il·lustrat" a la paraula), no veig pas que un home sigui, en sí, culpable del que han fet els seus avantpassats o els seus veïns. En tot cas seria culpable de no reconèixer aquest passat, de no fer honor a la veritat, d'amagar la brutícia sota la catifa.

I per tornar a la nota pop i vuitantera que suposo que sempre acabarà tenint aquest blog, recordar una commovedora cançó del debut dels Smiths, "Suffer Little Children", que parla dels "Moor murders" (uns terribles segrestos i assassinats de nens a Manchester als anys 60). La cançó acaba entonant un "nostra culpa": "Manchester, so much to answer for...". En definitiva, potser el concepte de culpa col·lectiva o de pecat original, tan poètic en el fons, sigui una manera de no fer-nos responsables pel nostre propi present.

4 comentaris:

Ferran ha dit...

Jo crec que hi ha una diferència substancial entre aixó d'Austria i "el que va passar fa 65 anys a Alemanya" (quin eufemisme!).
Els alemanys tenen una culpa per omissió, o és que ningú sabia el que estava pasant?
En aixó d'Austria sembla que és cert que ningú ho sabia.
I, com molt bé dius, lo de Alemanya és generalitzable a les querres napoleóniques, al manteniment de la India o a la conquesta del nou món. Que cada poble té la seva creu!

Rafel ha dit...

Home, en tot cas tenien culpa els alemanys de fa 65 anys. Evidentment que molta gent, probablement milions de persones sabien el que passava i, per tant, molta gent va ser culpable per omissió en el tema de l'holocaust. I no només l'holocaust, el fet d'haver provocat la guerra i tots els crims de guerra. Ara bé, els alemanys "de l'època" van pagar en gran part pel que van fer (expulsions -milions de repatriats d'antics territoris alemanys de l'est que van haver d'immigrar forçadament en condicions no precisament bones-, pèrdues territorials, represàlies de l'exèrcit roig, bombardejos, destrucció de ciutats, etc.) i de fet ho van pagar "oficialment" via judicis de Nuremberg i inclús les generacions posteriors via indemnitzacions de guerra a Israel.

Ara bé.. fins quin dia els alemanys continuen sent culpables? El 2008? Tinc molt clar que, primer, no van ser culpables "els alemanys", sinó "molts alemanys" (per acció i per omissió). També hi havia alemanys represaliats pels nazis! oposició política, homosexuals...

I després, el més important, que van ser culpables "molts alemanys DE FA 65 ANYS". És absurd pensar que els alemanys de 2008 segueixen "portant" una culpa. I més quan a Alemanya, en general, s'ha fet bastanta pedagogia i bastant acte de contricció en els últims 50 anys. Ja m'agradaria a mi que hi hagués el mateix penediment a Turquia o Rússia, o a França o Anglaterra pel colonialisme.

En el tema d'Àustria, segurament no s'hagi fet tanta pedagogia com a Alemanya, ja que "oficialment" se la va exculpar de l'holocaust (parlo de l'Alemanya RFA, curiosament la RDA va quedar exculpada de l'holocaust, i possiblement aquesta manca d'autocrítica faci que la majoria d'actes racistes a Alemanya passin a l'antiga RDA). Ara bé, amb el tema de Josef Fritzl en més d'un mitjà ja ha aparegut la paraula "passat nazi"... i jo em pregunto, el cas d'aquest home i d'uns veïns que no sabien res o potser sí sospitaven però no s'atrevien a denunciar no podria passar a Espanya, a Estats Units, al Marroc o a Xina? Realment té alguna especificitat austríaca el cas de Josef Fritzl? Jo crec que no.

Pel que fa als "pecats" de França, jo pensava més en la seva política colonial a finals del XIX i durant el segle XX i en la guerra d'Algèria, més que no pas en les guerres napoleòniques, noi, t'ha agafat molt la febre patriòtica del "2 de mayo"... Jo que pensava que les guerres napoleòniques tenien el balanç positiu d'haver exportat el codi civil, la il·lustració...

glamboy69 ha dit...

No crec en les culpes col3lectives ni eln els pobles geneticament condemnats a la maldat, però tampoc crec que l'Holocaust fos cosade 4 pirats, allí hi va col·laborar tothom i després van fer verure que allí no havia passat res!

Genial la cançó dls Smiths i gràcies per la crítica, prometo tenir en compte els teus consells!

maxaue ha dit...

Quan vaig escriure el primer comentari vaig cometre l'error de posar el ver en present, quan el correcte hagués estat posar-lo en passat: "els alemanys tenien una culpa per omissió". Està clar que no crec en cap mena de pecat original. Els alemanys d'avui en dia són tant innocents com ho pugui ser jo.
No estic d'acord, en aquest cas, sobre l'expiació de Nuremberg. En els propis judicis es va absoldre personatges que sabien positivament el que estava succeint i no s'hi van oposar, encara que tampoc hi participesin. Per tant la culpa per omissió no ha estat mai redimida. I, atenció!, aixó és extrapolable a molts altres paissos (França inclosa) en els que va haver-hi falanges nazis que no és que fosin colaboracionistes, és que eren molt més que aixó.

Finalment: tens raó en lo de les guerres napoleóniques. Potser és una de les poques coses en que estic d'acord amb Hegel: A vegades per a progresar cal una certa quantitat de mal (i, per tant, de víctimes).