Semblava impossible, però després de 12 anys seguits comprant cada mes, amb comptades excepcions, la revista Rockdelux (AKA Ranciadelux), aquest maig he deixat de comprar-la.La veritat és que han estat molts anys d'amor-odi, però finalment he estat capaç de desenganxar-me! I mira que era una droga dura i xunga, la revista de marres. Veritablement hi ha hagut una actitud massoca per part meva durant massa anys. Mes rere mes donant oportunitats i gastant euros en una revista la majoria de números de la qual podria fer servir per a això:
Ara ja puc cridar, amb llibertat: Jo ja no sóc indie!
5 comentaris:
Mare de deu senyor!
El cap em dona voltes... Les cames em fa figa. Això si que es un canvi d'hàbits! No us podeu imaginar quants anys amb aquest vell costum.
Jo sempre les he vist per casa. El disseny sempre m'ha agradat, però el contingut? Una col·lecció de noms de grups i de cantants que no coneixia ni de lluny, i número tras número.
On anirà a parar tota aquesta dedicació? Súper Pop? Bravo? Vale? De quina forma es materialitzarà? Societat, tremoleu.
=)
Ahajajaj Però quin video més divertit!! M'ha encantat!!
Jo rockdelux no la he suportat mai, alguna vegada l'havia llegit a la biblioteca però m'havia horroritzat el fet de no conèixer absolutament CAP grup i sobretot l'actitu de gurús que tenen els redactors, en plan: nosaltres decidim el que és guai, vale?
Jo m'he tornat adicte a un blog titolat Jeneaispop (vegeu el meu blogroll), molt més accesible!
Jo sóc adicte a jenesaispop des que va començar el 2006. De fet ja era addicte al blog de supervago, predecessor de jenesaispop, durant la temporada 2004-2005! Abans quan supervago tenia blog propi era més divertit, ja que es tallava menys amb les crítiques i de tant en tant parlava de la seva vida personal. De fet el supervago ha conservat el domini www.supervago.com i estan tots els arxius del blog fins que el va deixar per fundar jenesaispop. La veritat és que sóc fan fan de supervago.
Tens raó amb la prepotència del RDL. La veritat és que últimament només mirava els títols d'alguns discos ressenyats per baixar-me'ls de la mula però ja ni em llegia el contingut de les crítiques. I els reportatges i entrevistes eren marcians marcians. De fet el RDL ha tingut moltes èpoques. Als 90 parlava de més grups coneguts (tot i que ja es feien els raros) i mica en mica es va anar talibanitzant cada vegada més.
Arqueòleg --> És més, vaig arribar al teu blog via els teus comentaris a jenesaispop.
Mario --> et deixaré fer superposicions amb els meus rdl's... qui sap, figuretes de paper maxè? això sí les llistes de final d'any ni tocar-les!
Vas arribar al meu blog a través de Jenesaispop??? Ahajaj
Si ho sé hi comento més sovint!!
Per cert, que superfuert lo de les cendres del Kurt, vols dir q la Courtney no se l'ha esnifat? ahajaj
I per cert, les versions dels Smiths: la de els Tatú està forçá bé, pero al erentxun es per anr a acsa seva i calar-li foc!! COm li pot fer aixó a un himne com "There is a light"????
Publica un comentari a l'entrada