dimecres, 21 de maig de 2008

Grans moments (homo)eròtics del cinema

Estava comentant l'altre dia a l'excel·lent blog d'en Ferran (Max Aue), sobre la peli Mort a Venècia de Visconti a propòsit de l'adaptació operística que s'ha fet al Liceu. Vaig fer una reflexió sobre el cinema dels 70, tan poc reivindicat. Pensava no només en l'últim Visconti, sinó en Passolini, Fassbinder... Tot seguit, m'he donat compte que un nexe entre tots tres és l'homoerotisme... què hi farem, si "tiran más dos tetas..." (bé, en el meu cas seria una cosa així com "tiren més dos ous que vint bous").

Decidit a pujar el voltatge d'aquest blog i a reivindicar a dos heterodoxos anglesos, el director Ken Russell i l'escriptor D.H. Lawrence, us passo un fragment mític de "Women in love" (1969). Efectivament, ho heu endevinat, la pel·lícula és com tantes altres una adaptació d'una novel·la. De D.H. Lawrence, "profeta de la sang i del semen", només m'he llegit l'amant de lady Chatterley, mig en anglès, mig en català (viciós que és un, que anava alternant l'original i la traducció segons m'anava avorrint). Però realment va ser una lectura inspiradora.



P.S. 23/5/08. Youtube ha retirat el vídeo de la baralla d'Oliver Reed i Alan Bates a "Women in love". La raó: "This video has been removed due to terms of use violation". Vaja que un nu frontal masculí continua veient-se com inapropiat. Què hi farem...


De fet, l'escena és com una sublimació de l'amistat heterosexual, però perdoneu que ho trobi un tant homoeròtic... de fet jo crec que ho és, que l'escena de la baralla representa una sublimació del desig homoeròtic dels dos personatges. La part forteta la teniu a partir del minut 1:30 aprox. I aquí teniu la versió en castellà (amb l'escena de la lluita grecoromana suprimida).

I perquè veieu que Fassbinder tampoc es tallava un pèl, us passo també un trailer de "Faustrecht der Freiheit" AKA "La ley del más fuerte". De fet, Fassbinder mateix surt nu a la pel·lícula (no en el tràiler, però per compensar teniu un bon maromo al minut 1):



I per contrastar, i donar una mica de glamur a la sobrietat de "Faustrecht der Freiheit", un tràiler de l'ansietat de Veronika Voss, pel·lícula que té més d'una trama que ha "inspirat" molt a Almodóvar. De fet, Marisa Paredes sembla sortida d'una peli de Fassbinder. "Veronika Voss" té poc d'homoeròtic però la història que narra d'una diva en decadència avui dia es podria veure com un biopic de Mónica Naranjo... I a més el protagonista masculí, Hilmar Thate, és un dels meus sex-symbols. Quan era jove, és clar.

6 comentaris:

glamboy69 ha dit...

Wow!!
Tres pelis homoeròtiques que no coneixia i que obviament corro a baixar-me del emule! M'ha cridat l'atenció la que presentes com un biopic de la Naranjo! ahajaj

Jo si hagués de fer una llista de moments homoeròtics del cinema crec que em quedaria amb "tormenta de verano" de dlat a baix ahajaj entre molts d'altres clar!

Rafel ha dit...

De Fassbinder et recomano començar amb "Querelle", que, per altra banda, és la seva peli més gai. La de Veronica Voss és fluixeta, però és que em recordava tant a la Naranjo de "Tarántula" i "Minage" que he fet un petit off-topic.

Per altra banda, el meu xicot sempre em critica que a vegades valoro les pel·lícules per la quantitat de nus masculins frontals que surten...

Tormenta de verano la vaig veure, era una peli alemanya com d'uns campaments, on s'enfrontaven un equip de rem de pagesots amb un equip de rem gai i això fa que un dels de l'equip dels pagesots es decideixi a sortir de l'armari, no? Una de semblant que em va agradar encara més és "primer verano" que té alt voltatge sexual i també passa en un estiu, però a la platja al mar del nord belga. De fet els títols s'assemblen tant que he hagut de googlejar perquè confonia totes dues pelis que, per acabar-ho d'adobar són històries d'iniciació d'adolescents gais...

Ara que la meva peli favorita d'adolescència i homosexualitat és "beautiful thing".

maxaue ha dit...

A mí, la que més em va agradar de Fassbinder (un director a qui no se li ha fet massa justicia) va ser "El matrimonio de Maria Braun". Amb una Ana Schigulla sobérbia.

Rafel ha dit...

A mi també em va agradar molt la de Maria Braun! És una de les seves millors pel·lícules i la Hannah Schygulla borda el paper.

maxaue ha dit...

Hahaha, veus como no valores les pelis per la quantitat de "nus masculins frontals" que hi surten?

Rafel ha dit...

Ferran veig que tens mala memòria, sí que surt un nu masculí frontal, del soldat negre quan el marit de la Maria Braun els enxampa...

De tota manera òbviament la pel·lícula seria igual de bona sense el nu frontal ;)

Jo l'escena que recordo més és quan la Maria es retroba amb una vella amiga en un edifici en runes i es posen a cantar "nur nicht aus Liebe weinen" de Zarah Leander, cançó que per cert surt a "Qué hecho yo para merecer esto" d'Almodóvar, director que s'ha "inspirat" bastant en Fassbinder...

Una altra peli imprescindible de Fassbinder (i aquí no surten nus masculins que jo recordi) és "un año con trece lunas".