dimecres, 11 de juny de 2008

Deconstruïnt la "movida"

Us pensàveu que m'havia mort? Doncs no, però el meu blog sí que ho està una mica, de mort. La setmana que ve acabo exàmens (sí, als meus 31 anyassos m'ha donat per començar una tercera carrera, deu ser que amb el treball, el marit i el blog no tinc prou). Prometo a partir de llavors ser més regular.

Aquests dies he estat pensant en temes musicals pel blog. Un sobre icones oblidades dels 80 i un altre sobre com vaig viure jo els 90, musicalment parlant. Però vas pensant en temes i veus que al seu torn els pots subdividir més... total que al final no he escrit res!

Bé, anem al gra. Una de les coses que humilment he pensat en reivindicar des d'aquí són uns quants artistes espanyols dels 80 no solen ser els que s'associen ja sigui a la "movida" o al tontipop comercial de l'època estil Mecano. Parteixo de la base que el tàndem imprescindible per entendre l'evolució musical hispana des de 1980 a 1990 és Pegamoides-Dinarama-Fangoria, entre d'altres coses gràcies al geni de Berlanga & Canut i a l'oportunisme i imatge d'Alaska. Però també és injust no considerar que hi ha haver molt més i que de fet, no va existir cap "movida" simplement molts artistes que van coincidir en l'espai i el temps, molts dels quals mereixen ser rescatats de l'oblit (i molts altres que es mereixen ser oblidats, per suposat). No pretenc fer cap antologia, tan sols rescatar uns artistes que per una o altra raó m'han cridat l'atenció.

Vídeo

Una de les horterades més grans dels 80 eren els noms dels grups. Se suposava que havien de ser exòtics i glamurosos. De fet hi havia un grup força dolentot que es deia "Glamour" i d'altres amb noms impossibles com "Comité cisne", o les sempre petardes "Objetivo Birmania" (el meu xicot es pensava que les noies aquestes van muntar el grup per reunir pasta per anar de viatge de fi de curs a Birmània, doncs no, és el títol d'una peli).

Vídeo, té un nom d'aquests que a l'època sonaven "muy modelnos". És una llàstima que Mecano s'endugués l'èxit comercial i no ells, perquè "la noche no es para mí" es tot un hit. Tant de bo el pop comercial que es fa avui estigués a l'alçada de Vídeo. A més quin glamour que tenien les dues cantants. Aprèn, Ana Torroja!



La Mode

En la línia dels grups amb noms pretenciosos. Era un grup liderat per un friqui mític en els ambients madrilenys de l'època, doncs va ser el descobridor i mentor d'Alaska. El personatge té tela, als 80 va arribar a formar part de la Falange Auténtica. Que us pensàveu, que els flirtejos d'Alaska amb l'ultradreta són nous? Disfrutem del tecnopop amb lletres pretencioses de la Mode, capaços de ficar a Leonardo da Vinci i Andy Warhol en la mateixa cançó. En els temps del Canto del Moco, la Gordeja de Van-Gor, Hemorral i Operación Truño tenir pretensions literàries i esmentar personatges de la cultura universal en les cançons seria impensable!!



El "iberpunk"

Doncs sí, Spain is different. El punk a la ibèrica va ser realment cutrelux i encantador durant els 80, bàsicament per la seva ingenuitat. Jo, que mai vaig vestir com punk, burgeset que és un, reconec que espiritualment n'he estat molt, de punk.

No m'agrada sentar càtedra, però dins el punk ibèric podríem distingir dues corrents. Una, paral·lela a la movida madrilenya, amb Parálisis Permanente com a màxim exponent. Una altra, sorgida al País Basc en plena crisi industrial i en aquells anys en què ETA assassinava a més de 100 persones per any, amb Eskorbuto i La Polla Records com a màxims exponents ,tot i que els segons mai m'han agradat. En definitiva, dues concepcions quasi antagòniques: el punk com a estètica o el punk com a rebelió social.

Parálisis permanente

Grup contradictori on els hi hagi. Nacho Canut (Pegamoides, Dinarama, Fangoria) volia emular els Ramones i feia lletres iròniques que Eduardo Benavente, cantant, reinterpretava adaptant-les a un personatge punk-sinistre que es va prendre molt, potser massa seriosament. Després Canut marxa del grup i entra Ana Curra, formant una de les parelles sentimentals més glamouroses del pop espanyol de tots els temps. I és que el glamour de les parelles heroinòmanes ja tirava molt abans de Kate Moss i Pete Doherty i de de Courtney Love i Kurt Cobain. Amb Curra van adoptar un so menys Ramones i més Siouxsie, i unes lletres mítiques com la de "Tengo un precio (soy barata)" o "Quiero ser santa". La història tràgica és coneguda per tothom, el 1983 Eduardo mor en un accident de cotxe i Ana Curra des de llavors, sempre tindrà l'estigma de ser la Isabel Pantoja del punk.



Vulpess

Aquestes noies de Bilbao certament no haguessin passat a la història si no fos per la famosa polèmica que va passar el 1983 a televisió espanyola. Van retirar el programa "Caja de ritmos" per una actuació de les Vulpess. Mireu què en van dir a l'editorial d'ABC: "ABC ha sido siempre hostil a publicar obcenidades. Desde su fundación este periódico se ha esforzado en presentar, por respeto al lector y a sus propios principios, un lenguaje cuidado y limpio de procacidades. El editorial de hoy, sin embargo, carecería de aunténtica significación sin la reproducción íntegra de la canción <<Me gusta ser una zorra>>, transmitida por Televisión Española a una audiencia formada especialmente por adolescentes. Varios millones de españoles escucharon el texto que, con vergüenza por nuestra degradación ciudadana, publicamos a continuación. Y lo publicamos porque de no hacerlo el lector no creería que las cosas han llegado a tal extremo".

No hi havia per tant, a més, la música era una versió força dolenteta del "I wanna be your dog" d'Iggy Pop and The Stooges. Això sí, la lletra té el seu què. fa una lectura ben particular de la filosofia del "no future": "prefiero masturbarme yo sola en mi cama / antes que acostarme con quien me hable del mañana".



Eskorbuto

Per mi, el millor grup de punk ibèric. Per la seva radical ingenuitat i sencillesa. Per lo primitiu i energètic de la seva música i la seva nua sinceritat. Màrtirs de l'heroina, els dos líders de la banda van morir destrossats per la droga el 1992. No van deixar un cadàver tan bonic com el d'Eduardo Benavente, però el seu llegat és per bé i per mal immens. Sobretot entre la facció anarko-okupa, per desgràcia.

Sí, el cantant imitava el look de Sid Vicious. les lletres sovint eren ingènues i amb més d'un ripio que et fa pitar les orelles. Però ens han deixat regals en forma de frases-consigna com "créeis que todo tiene un límite, así estáis todos, limitados", "si dormir es morir, qué es lo que sueña un muerto?" "prefiero morir como un cobarde que vivir cobardemente" o el seu "Anarchy in the UK" particular: "Ratas en Bizkaia": "Mirarás al cielo y verás / una gran nube sucia / no lo pienses, no lo dudes / Altos Hornos de nuestra ciudad / Mirarás las fachadas / llenas de mierda, llenas de mierda / Desde Santurce a Bilbao, vengo por toda la orilla / Somos ratas en Bizkaia / somos ratas contaminadas / y vivimos en un pueblo / que naufraga, que naufraga, fraga, fraga". El seu "hit" de sobres conegut és "mucha policía, poca diversión" però realment és una de les seves cançons més tontes. Us paso un vídeo amb tres cançons d'"Anti-todo" (1985) el seu millor disc. Per cert, sabíeu que la nynonya d'Anne Igartiburu era fan d'Eskorbuto abans de ser fan de Julio Iglesias i presentar "Mira quién baila" i "Corazón, corazón"?

9 comentaris:

glamboy69 ha dit...

Wowowow!!
M'ha encantat el post! La veritat és que ets tota ua enciclopèdia musical ehh!!
No coneixia ni a le Mode ni a Video! Estan proou bé!

I en quant al punk, que hi he estat bastant ficat (jo havia tocat la bateria en un grup als 17 anyets!!):

-La polla records és HORRIBLE, els seus seguidors sectaris i hipòcrites fins a dir PROU! I el cantant la persona més venuda i contradictòria de la música. No puc amb ell!!

- Paràlisis Permanente és el millor grup de punk forever & ererr! Has escoltat el que va publicar Ana Curra en solitari? Està mooolt bé!

-Escorbuto son molt graciosos! Son l'únic grup que pot cantar "España maldito país" a Madrid i el dia següent "A la mierda el País Vasco" a Bilbao! I que dir de la mítica "Cuidado, os avismos"!!

glamboy69 ha dit...

Per cert, demà publicaré un cameo musical que espero, t'agradi especialment! Ja veurás!

skorbuto ha dit...

Aja! heus aquí la diferència jo sóc Skorbuto, sense E. :)

Fora de conyes, precissament els Eskorbuto eren els únics de tots aquests que no havia escoltat, les Vulpes les vaig veure al mític programa i em trencava a riure del gol que els hi havien colat.

Per cert lo del meu nom ve del món del còmic underground, hi havia un personatge secundari bastant tètric que se'n deia així Skorbuto (No recordo en quin còmic, fa massa temps) pel que sembla és una semi-castelanització del nom origenal en alemany, Skorbut.

M'ha agradat escoltar les cançons.

Rafel ha dit...

Glamboy --> Sí he escoltat a la Curra en solitari. La que més m'agrada és "los celos se apoderan de mí".

Skorbuto --> Ja deia jo que el teu nom no venia del grup musical, jeje. Tens raó amb això de les Vulpess, segur que el director del programa ni s'havia molestat a escoltar la cançó. Però no em negaràs que fins i tot avui censurarien coses semblants. Òsties, violència, assassinats i tortures tot el que vulguis, però a la que surt algo una mica porno ja comencen amb la cantinela de la "protecció del menor".

glamboy69 ha dit...

Ai! Saps que?Ahir em van posar "lA noche no és para mi2 a Arena Classic i jo supermocionat cridant "Aquesta cançó la conec!!"
Jo crec que deuria ser lúnic de tota la pista xo bueno... ells s'ho perden de no llegr-te! ahajaj

(No series tu el Dj, no?)

Rafel ha dit...

Quina casualitat! O potser és que el DJ d'Arena es mira aquest blog...

Per cert, fa segles que no vaig a l'arena classic. Deu ser que "la noche no es para mí"...

glamboy69 ha dit...

Doncs ja he tornat sa i estalvi!
Si que havia vist algún cartell de la concentració antifeixista! Peró precisament el dissabte vàrem estar d'excursió a un jaciment de Pontferrada i quan vam tornar vam anar directes a l'estció! Menys mal!

PasaelMocho ha dit...

Hola, salto a tu blog desde jenesaispop, aunque ya veo que tienes en los enlaces a Arqueòleg Glamouroso, que ya conozco.

Mi primer disco comprado fue El Eterno Femenino de La Mode. Ains, qué recuerdos, y todavía no les he dedicado ni un mísero post. En fin. De La Mode estaba bien incluso hasta el primer maxi que sacaron con el nuevo cantante. y 1984 es un discazo discazo. Su libro música moderna (1981) es imprescindible para conocer el germen de la movida.

Vídeo, fantásticos. Víctimas del desamor, una pasada.

Del resto de los grupos paso, pero las Vulpess no deberían estar ahí. Su fama se debe únicamente al escándalo que montó el ABC con el programa de Carlos Tena.

Rafel ha dit...

Bienvenido pasaelmocho!

Las Vulpess no las he puesto por motivos musicales, sino más bien paramusicales. De todas formas me encanta su look y lo del escaparate con el letrero "zorras de lujo" es total. Cuando las conocí, años después del escándalo, me impactaron.

Además que este post es más una miscelanea de frikadas que un best of... De hecho sobre la "movida" creo que el tema se magnifica, más que nada que no es que fueran tan buenos los grupos de entonces, sino que ahora el panorama musical patrio es tan patético (los grupos buenos no tienen difusión, en la tele sólo ves la mierdecilla de OT y el canto del moco) que por comparación "cualquier tiempo pasado fue mejor".

El disco "El eterno femenino" de la Mode es muy bueno. "Aquella chica" es una de mis canciones favoritas de esa época.