dijous, 3 d’abril del 2008

I el vuitè disc és...

Doncs ara sí que tinc un problema. En teoria hauria de parlar del vuitè i últim disc de la llista, perquè és clar, no és qüestió de passar-me la vida parlant de música dels 80, per molt retro que jo sigui. Doncs bé, passa que tinc molts candidats pel vuitè disc i no m'acabo de decidir... així que he tingut una pensada.

Voldria fer abans un aclariment, no he pretès fer un best-of sinó que simplement he ressenyat discos que en algun moment de la meva vida he fet "meus", amb independència que hagi escoltat molts altres que m'hagin semblat millors. Clar que la "qualitat" és un concepte tan subjectiu...

Dit això, he pensat que ja que aquest blog comença a tenir feedback, doncs que tal si us passo unes quantes portades dels meus candidats a vuitè disc i algú em comenta el primer que li passi pel cap. D'entrada he decidit no posar títols... a més les portades dels discos són una de les millors mostres de disseny artístic dels darrers 50 anys. Ep, que no he triat els discos per la portada sinó per les cançons.

Doncs heus aquí el meu personal puzzle dels candidats a vuitè disc que finalment no han entrat a la llista. A veure què us inspiren i si em voleu comentar alguna cosa d'algun dels discos o de qualsevol altre dels anys 80.





















P.S. Podeu fer click a les portades per veure la imatge original, per si teniu curiositat per saber el nom de l'artista i/o el títol d'aquelles portades que no es veuen prou bé...

3 comentaris:

Anònim ha dit...

D'aqúí jo tinc els discs de Paràlisis, Pegamoides, U2 i Bowie, tot i que cal dir que els 8's son la pitjor época de Bowie amb deiferencia eh!!
A veure quan comences amb els 90's!!

Rafel ha dit...

Precisament he posat la portada de l'últim disc bo de Bowie, clar que si m'he de triar un sol disc d'ell em quedo amb el mític Ziggy Stardust. El Bowie dels 90 no el conec massa. M'estranya que no tinguis el Psychocandy, un disc sense el qual no existirien tots els grups que van de moderns amb pantaló pitillo i converse. El Psychocandy és com la bíblia del rock alternatiu.

Per cert, ja que parlem de converse, quin pecat l'anunci de converse que hi ha al metro L5 amb tot d'estrelles amb converse i on han inclòs al pobre ian curtis. Em fa una ràbia que l'explotin comercialment!

Rafel ha dit...

Els 90's... jeje potser algun dia. La veritat és que amb Courtney m'has inspirat. M'agradaria parlar si tinc temps d'altres temes extramusicals per això.