divendres, 21 de març de 2008

Els meus 8 discos dels 80 (IV)

Avui, divendres sant, no em sento massa sant, així que triaré dos discos un xic "pecadors".

Soft Cell - "Non-stop erotic cabaret" (1981)

El món és ple d'injustícies i, de vegades, fins i tot la fama i l'èxit poden ser injustos. Primera injustícia: que Soft Cell sigui "el grup de Marc Almond", perquè Marc Almond era el 50% d'una parella musical on les dues meitats comptaven, i molt: sense els teclats de Dave Ball, aquest disc no estaria en aquesta llista ni es consideraria Soft Cell precursors, amb 6 anys d'antelació, de la música house amb el seu primer single, "Memorabilia". Segona injustícia: que Soft Cell sigui "el grup de Tainted Love", perquè "Tainted Love" no deixa de ser una versió i una cançó més d'un repertori emocionant, intens i molt interessant.

"Non-stop Erotic Cabaret" és un àlbum a la vegada iconoclasta i accessible, comercial però ple de "doubles entendres". Benvinguts a un "voyage au bout de la nuit", a un món de cabaret, llums vermelles i sexualitats ocultes ("Isn't it nice/Sugar and spice/Luring disco dollies to a life of vice?"). Aquest disc només podia haver sortit en l'efervescència creativa de la Gran Bretanya post-punk i pre-SIDA, en la confluència estranya entre el teatre amateur, la performance i el tecno-pop, el glamour de plomes i setí i la classe obrera anglesa i, per sobre de tot, una urgent i primària necessitat d'expressió artística i de viure de pressa. Com cantava un Marc Almond anfetaminitzat a "Entertain me": "I've seen it before and I've done it before". I de regal, per cloure el disc, una de les cançons més tristes, àgries i cíniques que s'hagin escrit mai sobre el final d'una relació: "Say hello, wave goodbye": "Take your hands off me / I don't belong to you, you see / Take a look at my face for the last time / I never knew you, you never knew me / Say hello goodbye". I si tot això us ha semblat poc, recordar-vos que el disc te una cançó que es diu "Tainted love"...


Life is a Cabaret, old chum, come to the Cabaret

Mylène Farmer - "Ainsi soit je..." (1988)

Anglaterra, Anglaterra... Sí, el pop no seria el mateix sense les contribucions d'aquesta part insular de... ¿Europa? Però el món de la música pop no s'acaba pas al pop anglès i com a humil mostra aquesta petita obra mestra força desconeguda a les nostres latituds, tot i que vingui del veí del nord.

Es pot veure a Mylène Farmer de dues maneres. Com una artista seriosa o com "la Madonna francesa". Com a creadora, juntament amb el seu inseparable company d'aventures, Laurent Boutonnat, d'un univers personal tan enigmàtic com fascinant o com a l'artista més venedora de França a la segona meitat dels 80 i la primera dels 90. Com a adaptadora ambiciosa de la tradició literària francesa (atrevir-se a obrir un disc musicant Baudelaire en clau pop és molt atrevir-se, com fa Mylène amb "L'holorge", però encara ho és més si tanques el mateix disc adaptant una de les grans de la chanson com Juliette Gréco) o bé com a vulgar i pretensiosa lletrista.

"Ainsi soit je" és segurament el seu àlbum més reeixit, que consolida les maneres que ja s'apuntaven en el debut, "Cendres de lune". Un clàssic modern que és tant hereu de Jane Birkin com precursor de Carla Bruni. Els ingredients? Pessimisme existencial i glamour erotitzant a dosis iguals, temes volgudament polèmics i irreverents (el suicidi a "Jardin de Vienne", el transgenerisme a "Sans contrefaçon", la irreligiositat a "Sans logique", les obsessions sexuals a "Pourvu qu'elles soient douces") i, sobretot, una gran habilitat per treure partit d'una veu poc dotada i per escriure rimes sorprenents que se't queden a la primera, com si d'eslògans publicitaris es tractés: "Ton regard oblique / en rien n'est lubrique / ta maman t'a trop fessé / Ton goût du revers / n'a rien de pervers / et ton bébé n'est pas fâché ...", "Puisqu'il faut choisir / à mots doux je peux le dire / sans contrefaçon / je suis un garçon ...", "... tu dis qu'il faut du temps / qu'aimer n'est pas un jeu d'enfant / je sais bien que tu mens / mais je suis si seule à présent ..." o, potser, la rima que més s'escau a la setmana santa, de la cançó "Sans logique": "Si Dieu nous fait à son image / si c’était sa volonté / il aurait dû prendre ombrage / du malin mal habité".


L'àngel pelroig... o era dimoni? (font: www.mylene.net)

8 comentaris:

glamboy69 ha dit...

Ostres, doncs jo m'acabo d'assabentar ara que Soft Cell tena més cançons a part de Tainted Love!!
Elstenia clasificadissims com a One Hit Wonder

Rafel ha dit...

Bé, jo sóc bastant fanàtic, jeje. Però al Tainted Love com a mínim li has de sumar el single "Memorabilia" (que parla de turisme sexual de guiris a Torremolinos, és superpetarda), les cançons "Sex dwarf" i "Say hello, wave goodbye" del disc que he ressenyat (que per mi són tan bones com el tainted love, i algunes altres més ;) Jo et recomano que et baixis qualsevol greatest hits de soft cell, és imprescindible en l'ipod d'algú tan glamurós com tu. No ressenyo greatest hits perquè no fa prou "cool" (és broma), però la majoria d'artistes que ressenyo, excepte els que només van treure un disc, és millor iniciar-se amb un greatest hits. Visca les compilacions encara que quedi malament dir-ho!

Siono ha dit...

El primer de la Mylene Farmer que vaig tenir, ho vaig comprar a una gasolinera a Lyon... ufff ... una eternitat...

Rafel ha dit...

Què guai trobar fans de Mylène i més si ens hem conegut comentant en altres posts que no tenien res a veure! De fet déu n'hi do la de gent que coneix Mylène aquí tot i no tenir cap mena de difusió. Tinc un amic peruà que la va conèixer al Perú a través cintes gravades i quan va arribar a Barcelona farà 15 anys es va estranyar de no trobar res d'ella a les botigues de discos. Es preguntava: ¿si estem a Europa, a pocs quilòmetres de França, no? Sort que ara hi ha Amazon i a FNAC alguna cosa es pot trobar. Jo de fet vaig trobar un dvd de videoclips a discos castelló.

glamboy69 ha dit...

Vinga va! Li dnaré una oportunitat a Soft Cell!
Per cert ja he ublicat el post sobre la Pantera de Figueres... vee q et sembla, muahaha!

Josep ha dit...

Estic d'acord, molt d'acord, sobre el que dius del segons disc del tandem Farmer/Boutonnat. Al maig del 2009 passa per Toulouse dins de la seva gira per França. Aixo no es pot perdre.

Rafel ha dit...

Ei Josep qui ets? Tens algun blog? Vull conèixer fans catalans de mylène!!! Qui sap igual jo i el meu xicot ens animem i anem a Toulouse a veure l'ange rousse.

Dani ha dit...

Doncs sí, hi ha bastanta gent per aquí que segueix a Mylène. Aquí en teniu un altre. I jo ja tinc les entrades per veure-la al maig de 2009 a Tolouse! Ens veiem allà?