Enveja, d'uns països amb un nivell de garrulerisme ostensiblement més baix.
Enveja, d'uns països on es respecta l'entorn i on el desenvolupament econòmic no ho ha arrassat tot. On bosc vol dir "bosc", no quatre arbres mal arreplegats i natura vol dir natura no "espai no urbanitzat".
Enveja, perquè a mi la pluja i el clima d'entretemps m'encanta, i aquestes dates per allà és com si fos primavera.
Enveja, perquè els nòrdics són més alts, més ben fets i més guapos que nosaltres, els llatins. Ja sé que és subjectiu, però, bé, és la meva percepció. No, no vam fer cap trio, malpensats!
Enveja, de tres països petits, de fet, amb llengües molt semblants, que han après conviure entre ells al llarg de la història (amb els seus rifi-rafes, és clar) sense imposar-se els uns als altres. Amb això de les llengues escandinaves, com diuen a la wikipedia, passa el que deia el lingüista jueu Max Weinreich, allò de què "una llengua és un dialecte amb un exèrcit i una flota" (en yiddish: "a shprakh iz a dialekt mit an armey un flot").
Doctor, l'enveja és sana?
Ja sé que em direu que si hagués de passar un hivern sencer allà, amb les "fenomenals" temperatures i les llargues nits, un altre gall cantaria i és cert.
Keroro al país dels fiords (podeu fer clic per veure la foto amb més detall)P.S. Emulant al Ferran i als seus amics em vaig banyar (en pilotes és clar, al fjord d'Aurland), això sí no vaig poder passar dels genolls. Mai i quan dic mai és MAI he "tastat" una aigua tan gelada!!!! Les fotos no les penjo que a l'interviu em donen més per elles!
6 comentaris:
Doncs avisa quan es publiquin a l'Interview! Hahahaha
No se ni com vas tenir valor per mullar-te els peus. No és freda, és glaçada! Això si, el nivell de garrulerisme, quan jo hi vais ser, era zèro patatero. Ignoro si ara haurà augmentat.
El que també recordo molt bé, es que tothom ens mirava i ens somreia: erem els tres ùnics "morenos" que corríem per aquelles latituds.
No és or tot el que llueix, al nord nord els inuits comencen ara a recuperar la seva llengua original.
Tanmateix sí que són països a envejar en molts aspectes.
Amb el tema llengües a la tele noruega feien desconnexions en sami. Em referia més a l'escandinàvia "germànica" i les seves interrelacions. Òbviament amb els lapons els escandinaus del sud han tingut històricament una actitud "colonialista". El meu periple va ser molt limitat! Copenhague-zona d'Escània i nord de Zealand-Bergen-zona Fiords-Estocolm
Però em va sobtar descobrir que suec, noruec i danès són molt semblants entre sí, si més no a nivell escrit, quasi com castellà i portuguès o català i occità. A nivell parlat deu ser una altra cosa. Però noruec i danès són clavats clavats. I amb el suec pràcticament substituïnt la o ratllada per la ö i algunes variacions més et quadrava tot. Per cert, que amb això de les dues versions oficials del noruec, nynorsk i bokmal, vaig flipar.
Per cert, maxaue-ferran, m'ha meravellat la descripció de les llengües caucàsiques que fa el personatge filòleg de les benèvoles, cap a la p. 200... a veure si faig un post sobre el que m'està semblant les benèvoles, de moment...
El personatge de Voss (el filòleg) és genial. Jo no en tinc ni idea de filologia, però estic intentant escriure sobre el personatge, més enllà, dels seus enciclopèdics coneixements sobre llengues caucàsiques.
Tots els autors i llibres que Voss cita (fins a on jo he averiguat) són auténtics.
En aquest camp, suposo que és molt probable que hi hagi algun anacronisme; però, com ja he dit, en sóc un total desconeixedor.
Enveja la que tinc jo!!
Que estic currant a sako sota el sol 9h/day!!
Sempre he pensat amb la sort que tenen aquetsa gent de viure en un país on son pocs i els hi surten els recursos naturals per les orelles!!
Amb això dels recursos naturals, jo he pensat molt amb la sequera que tenim per aquí...
Publica un comentari a l'entrada