dijous, 31 de juliol del 2008

I love synthpop (III): Les edats de Depeche Mode durant els 80

Nota: abans de llegir aquest post, llegiu el que he escrit sobre Vince Clarke

Als Depeche jo els vaig descobrir amb el "Violator" amb 13 anyets, el 1990. Vaig ser tant fan, que va ser el primer grup del qual em vaig dedicar a investigar retrospectivament la discografia sencera. I quina va ser la meva sorpresa en trobar-me amb un grup amb unes metamorfosis comparables amb les de David Bowie als 70! Perquè després diguin que el tecno sona tot igual!

De la primera etapa amb Vince Clarke, d'estil diguem-ne "New romantic" ja hem parlat. És un fet que quan Vince va marxar del grup ningú apostava per Depeche, però Martin Gore es va decidir a passar a composar. La gràcia d'això és que Depeche trigaria uns anys a trobar un estil propi i que experimentarien amb molts sons. Des d'aquest humil racó us en faig una petita mostra:

Tecno sinistre: The sun and the rainfall (1982)



Tecno amb missatge social (anticapitalista, ecologista...): Everything counts (1983)



Tecno industrial (amb més missatge social): People are people (1984)



Tecno dark-eròtic-post industrial: Stripped (1986)




Tecno amb ínfules classicistes per a les masses: Never let me down again (1987)




Tecno macarra rockabilly d'spaghetti western: Personal Jesus (1989)



I això que no comento la carrera posterior fins a l'actualitat, ehhh? Per cloure aquest accidentat post, no em puc estar de posar-vos la cançó que va tenir la culpa de tot. La que em va fer ser fan d'aquest grup: Enjoy the silence (1990).



Ei que queda pendent encara parlar de New Order, Pet Shop Boys, Bronski Beat... no us lliurareu del tecnopop, de moment...

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Has publicat dos posts de cop?? Joder!! Veig que l'estiu et deixa molt temps lliure no?

Jo actualitzaré el meu blog, molt menys que l'habitual, però en principi molts findes tornaré per casa!

Depeche!!
Jo els vaig descobrir moooolt tard amb la cançó més tonta del seu repertori "Dream on" del "Exciter"!
Posteriorment vaig estar en una excavació aruqològica de pràctiques al estiu on tothom era molt més gran que jo i em vàren deixar els dos gratest hits del grup que em van fer delirar!

Adoro "Everithing counts", especialment del disc en directe en el que acaba cantant la tornada el public a coro! Es brutal!
I t'has deixat la fase inicial dle grup amb el "dreaming on me" i el mitiquissim "i just can't get enough"!!

Rafel ha dit...

Jaja això és que no has llegit el post de Vince Clarke, està penjat allà! Com em podia deixar el just can't get enough!!!

Anònim ha dit...

Jo als 90 tenia 5 anys i a més, això d'escoltar música em vé de quan vaig acabar batxillerat, perquè com que fins batxillerat anava a casa els avis a la tarda i no em deixaven posar la ràdio no tenia ni idea ni dels grups ni de les cançons que existien, aixo sí, em pots preguntar moltes coses de el culebron "El super" XDDDddd