dissabte, 2 d’agost del 2008

I love synthpop (IV): New Order

Continuo donant la tabarra amb temes musicals....

New Order són un dels millors exemples de com el pop electrònic és el gènere ideal per combinar seriositat i rigor amb petardeo i frivolitat, classicisme i formalisme amb hedonisme i ball, reflexió i diversió.

Té molt mèrit sorgir de les cendres d'un grup mític (Joy Division, pujats a l'altar del postpunk i de la música sinistra per obra i miracle del màrtir Ian Curtis, 1956-1980), fer "borrón i cuenta nueva" i aconseguir de nou l'èxit i reconeixement per mèrits propis, i més quan canvies el postpunk sinistre per la música de ball. Però les referències a un passat mític sempre són inevitables. I de fet va ser el propi Ian Curtis qui va introduir a Bernard Sumner i a Peter Hook a la música de Kraftwerk i és el propi Ian el tema de la cançó que us presento: "The perfect kiss". Un clàssic de les pistes de ball, sí, amb perdó del més mític tema de New Order, Blue Monday, i a la vegada una de les millors lletres que mai s'hagin escrit sobre el suïcidi d'un amic: "My friend, he took his final breath / Now I know the perfect kiss is the kiss of death".

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Wooo!
LA veritat és que de New Order només ne conec els senzills! Valen la pena els albums sencers?

Aps1 Si no ho has fet ja, mira el film "Control" sobre la vida i miracles de IAn Curtis!

Fins el cap de setmana vinent!

Rafel ha dit...

Jaja no em conec pas la discografia sencera!!! De discos sencers m'encanta el "Technique".

Això sí el disc imprescindible és el recopilatori "Substance" (que es diu igual que un recopilatori de Joy Division), que recopila tots els singles dels primers anys en extended version. Hi ha una versió del Ceremony brutaaal.

Anònim ha dit...

Wooo! Gràcieees! Ara m'ho baixo!

Has agafat vacances bloggerils o et fa mandra publicar, degut a la xafogor estival?